Una societat que es considera avançada, moderna i justa, no pot ni deu deixar arrere les persones més vulnerables. Dins de la societat, hi ha diverses capes de població amb unes necessitats diferents i les lleis que han d’aprovar els nostres governants han de ser justes per a tots, però sobretot per a les persones més dèbils.

Aquests obliden una i una altra vegada que si han estat posats en aquest lloc pels ciutadans és per a resoldre els problemes de la gent. Les institucions han de ser garants dels drets i el benestar de tots, ja que són els que disposen de les ferramentes necessàries per a dur-ho a terme.

No hi ha cosa més injusta que, davant la crisi que estem patint i que no hem creat nosaltres, es deixen de banda i siguen oblidades les persones més necessitades. Quines ments més cruels! Quina manca d’empatia! Quina insensibilitat i quanta indignació quan descobreixes que l’única cosa que persegueixen és poder calfar la butaca a qualsevol preu!

Des que va aterrar el Partit Popular al País Valencià, hem patit tota mena d’injustícies, barrejades amb copes Amèrica, ciutats de les arts i de la llum, aeroports sense avions, fórmules I que ens feien pensar que vivíem no en la millor terreta del món, sinó en la millor terreta de tots els mons.

Una vegada despertats del somni, ens trobem amb uns governants avars, corruptes, que ratllen la psicopatia i que, a més a més, es presenten com els únics que poden salvar-nos d’aquest desastre que ells mateixos han creat, «o yo o la nada». També és cert que haurem de recapacitar, perquè alguna part de culpa ha de tindre la societat, que els ha col·locat al capdavant de les institucions.

Podria parlar de moltes injustícies que, amb l’excusa de la crisi, ens han fet creure que eren necessàries: sanitat, educació, pensions, retallades de drets, atur… Però tal volta, i estic segura que molts de vosaltres em donareu la raó, la més sagnant de totes és la que s’està cometent amb la gent dependent. La Generalitat Valenciana, rebent ordres de Madrid, bloqueja una i una altra vegada els expedients de les persones dependents que han estat aprovats per estalviar al govern central el seu abonament, ja que el finançament està determinat pel nombre d’expedients aprovats. No contents amb això, trauen un altre copagament per a arredonir la faena.

El govern del Partit Popular, eixe partit que tant i tant defensa la vida, mitjançant el Decret 20/2012, ha reduït el finançament de la dependència d’una manera brutal, ha endurit les condiciones d’accés a les ajudes i ha expulsat els cuidadors del sistema de la seguretat social. En poques paraules, han convertit la Llei de la Dependència, una llei que sí que ens col·locava al capdavant d’Europa, en un sistema de beneficència, una nova «sopa boba» del temps del franquisme, mentre no dubtaven a traure milers i milers de milions d’euros per a salvar banquers, que no bancs -els seus amics Blesa, Rato i un llarg etcètera.

Una vegada més, un dels drets fonamentals de les persones, el dret a una vida digna, i en especial un dret d’aquest col·lectiu, xafigat sense cap mirament. Cometen una de les més grans injustícies que es recorden, mentre ells no deixen de repartir-se sobresous i sobres plens de bitllets, fent contractes amb clíniques privades de dependència i abandonant els ciutadans, als quals havien promés servir.

Hem de tenir clar que aquesta deixadesa de funcions ha estat provocada per moltes coses com ara la desídia, la ineficàcia, la mala gestió i, sobretot, per la corrupció, per l’avarícia d’embutxacar-se els diners de tots els valencians, que s’han repartit entre quatre lladres, i que ens han dut a aquesta situació. No podem permetre que la caritat siga la substituta dels drets, com molt bé diuen les plataformes de la dependència, vertaders herois d’aquesta injustícia, als quals hem de donar suport en totes i cadascuna de les accions que duen endavant, i ara que s’apropen les eleccions cal que ens preguntem: deixarem que aquests lladres ens tornen a governar?

Mª Carmen Gomez, número 6 de Compromís per Muro